Inés de Guerrico Eguses
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1793  Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 1840 (46/47 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
Inés de Guerrico Eguses, coneguda pel seu nom religiós María Jacinta (Buenos Aires, 1793 - 1840), va ser una monja caputxina i escriptora de la naixent Argentina republicana, adscrita al discurs confessional de les religioses present en els claustres de l'Amèrica del Sud entre els segles XVII i XIX.[1]
Biografia
[modifica]Es desconeixen pocs antecedents biogràfics, la majoria dels quals provenen de cròniques del monestir on va viure i de les cartes autògrafes que va redactar a principis del segle xix.[2] Els seus pares van ser José de Guerrico i María Micaela Eguses. Va pertànyer a l'Ordre de Clarisses Caputxines del claustre de Nostra Senyora del Pilar de Buenos Aires,[2] al qual va ingressar el 14 d'abril de 1818. Un any més tard es va ordenar religiosa de vel negre.[3][2]
Obra literària
[modifica]L'escriptura per part de religioses en els convents del període colonial i fins al segle xix va ser una pràctica comuna en el continent sud-americà, no només a causa que permetia reforçar la fe o perquè se li atorgava una lògica sagramental, sinó perquè a més, permetia «expressar certa inquietud o certa insatisfacció enfront de la realitat viscuda».[4][5]
En aquest context s'emmarca la tasca literària duta a terme per les monges en els allotjaments i convents del continent entre els segles XVII i XIX, caracteritzades per escriure cartes espirituals, diaris, autobiografies i epistolaris. D'aquesta manera, van destacar els escrits de sor María Jacinta que, al costat dels de la xilena sor Josefa dels Dolors, serien els més coneguts d'aquesta tipologia a la regió.[1]
Els seus escrits es basen en una sèrie de cinc cartes epistolars enviades a José Miguel de Tagle —del que no existeix consens respecte si era un parent seu o no— que probablement es remuntarien a la dècada de 1820, encara que la seva data no és clara.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Castro Buarque 2007, p. 129
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cohen Imach 2004a, pàg. 43-44
- ↑ Cohen Imach 2004b, pàg. 58
- ↑ Castro Buarque 2007, p. 119
- ↑ Lavrin 1995, p. 43
Bibliografia
[modifica]- Castro Buarque, Virginia A. «Mujeres consagradas y sus prácticas de escritura en Brasil». A: Alves Pereira, Ronan. Ciencias Sociales y Religión en América Latina: Perspectivas en Debate. Editorial Biblos, 2007, p. 223. ISBN 978-95-0786-614-2.
- Cohen Imach, Victoria «Escribir desde el claustro. Cartas personales de monjas» (PDF). Telar. Revista del Instituto Interdisciplinario de Estudios Latinoamericanos. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad Nacional de Tucumán, 1, 2004a, pàg. 38-51. Arxivat de l'original el 2012-02-06 [Consulta: 16 març 2013].
- Cohen Imach, Victoria; Brizuela; Maldonado. Redes de Papel: Epístolas Conventuales. Tucumán: Instituto Interdisciplinario de Estudios Latinoamericanos, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad Nacional de Tucumán, 2004b, p. 157. ISBN 978-98-7968-402-3.
- Lavrin, Asunción. «De su puño y letra: epístolas conventuales». A: En Memoria del II Congreso Internacional "El Monacato Femenino en el Imperio Español, Monasterios, beaterios, recogimientos y colegios" (PDF). México: Centro de Estudios de Historia de México, 1995, p. 43-61.